5ª Jornada. HÍPICA MAVER - FS DAIKU
Us preguntareu que són tantes rodones oi? Hem fet història dintre del club!!! Després de anys de decepcions rebent sempre com a mínim un gol, em fet un "rosco"! Si, si, em guanyat i en Toni ha pogut deixar la portería tal i com la va trobar a l'inici.
El partit es presentava amb baixes altre cop, l'Ernest i en David semblen haver trobat la infermera de la seva vida, així que no hi ha manera que surtin de la llista de lesionats. Per altre banda, el reforç que els suplia també s'ha lesionat, Gerard:
"You'll never walk alone". Així que tansols quedavem 7 jugadors. Aquí comença la llegenda dels 7 ... magnífics? galàctics? playmobils?
Inicia el partit i hat-trick de l'Abel, tot i aguantar un parell de minuts, el rival va rebre tres gols dels que ja no es va saber refer. A partir d'aquest moment ja es va veure quina seria la tònica del partit. Tot i que el resultat era abultat, el rival va jugar amb un fairplay admirable, doncs no sería el primer cop que un rival al perdre es dedica tansols a agredir al contrari, així doncs va ser un partit molt nèt on l'àrbitre va tenir d'intervindre poc.
Cap al final del partit van haver-hi dos gols a destacar, el primer desde la nostra areà de l'Alberto, intentant fer una assistència va aconseguir batre el porter de vaselina ( i no amb vaselina). I el penultim gol, que el va marcar en Carles per tota l'esquadra, un golàs que mereixia després dels diferents intents durant el partit.
Remarcar el treball d'en Pep, que va lluitar tota l'estona i que va jugar força relaxat ( massa alguna vegada!) i cal mencionar que l'Albert va tornar a marcar, aquesta vegada 2 gols de bella factura, semblava un angelet patinant sobre una pista de gel ( t'agrada més així Mestres?). L'Abel que acabar el partit amb 5 gols ( xupón!), en Pau amb 3 ( ... quin crack aquest en Pau! Jejeje. Xupón!), l'Alberto i en Carles 1 ( jugadors d'equip, no com els altres xupons) i en Toni va tenir el mèrit de no encaixar-ne cap (
"zero patatero") i en Pep... en Pep... va ser solidari amb en Toni (
"zero patatero").
Final del partit 12-0, però encara quedava la última sorpresa, passadís de l'afició als jugadors de un i altre equip i pancartes de tamany reduït. Omplim els camps!!!!!
Agraïr un cop més a l'afició el treball fotogràfic realitzat tot i no tenir piles suficients, i agraïr també el seu calid suport.
Ja ho diu el titular: som de vacances! I ja hi erem aquest dimecres a l'hora del partit on es va demostrar que som uns birds. El partit aparentava fàcil després de l'últim partit i contra un rival inferior que encara no havia puntuat a la lliga, com es tradició vam acabar regalant punts als més necessitats ( que generosos que som!).
